dilluns, 3 de juny del 2013

Convergència entre litosfera oceànica i continental

Quan una continental i una oceànica convergeixen, es produeix una subducció de la oceànica sobre la continental. Aquesta zona de subducció té les següents característiques:

  • La placa subduent s'enfonsa amb un angle menor en el mantell sublitosfèric.
  • El magmatisme origina vulcanisme i també produeix la intrusió de roques granítiques en l'escorça continental.
  • Quan la placa subduent arrossega un arc d'illes o altres relleus oceànics, poden ser arrancats fragments de la litosfera oceànica, que queden encavalcats sobre la litosfera continental. Aquest procés rep el nom d'obducció. Els fragments de litosfera oceànica que apareixen encavalcats sobre un continent s'anomenen ofiolites.
  • La placa subduent exerceix molta pressió sobre l'encavalcant, per això:
    – Els sediments no són subduïts amb facilitat i per tant es desenvolupa un extens prisma d'acreció sobre la fossa oceànica, que no és molt profunda. Aquest prisma d'acreció té els materials fortament comprimits i plegats a prop de la placa continental.
    – La sismicitat és molt elevada. Aquestes zones són les zones del planeta que presenten un risc sísmic més elevat.
    – Es produeix un engruiximent de la placa continental, que origina un orogen o serralada al marge del continent, com els Andes.