El mètode científic

El mètode científic és un procediment que consta de cinc parts.

·Observació. Es tracta d'una observació intel·ligent que l'observador intenta entendre el que passa al seu entorn, en un medi ja sigui natural o no. Aquesta etapa finalitza quan l'observador descobreix un aspecte que no entén i, per tant, arriba al plantejament d'un problema que ha de resoldre.

·Formació d'una hipòtesi. És el plantejament de vàries respostes al problema plantejat. La etapa acaba quan se'n descarten les hipòtesi amb menys possibilitat i es selecciona una capaç d'explicar el problema.

·Experimentació. Es dissenyen i es duen a terme una sèrie d'experiments. Els resultats d'aquestos poden confirmar o descartar les hipòtesis prèviament plantejades. Els experiments han de ser reproduïbles en qualsevol moment i lloc.
Al medi natural, també s'inclou el treball de camp, on es recueixen mostres.
Els treballs de camp sobre dades i estadístiques de persones es realitzen mitjançant enquestes.
Els experiments, per tal que siguin fiables, han de dependre únicament d'una variable.
S'anomena variable independent la que determina i controla l'investigador, i variable dependent aquella que varia en funció de l'anterior.


·Anàlisi de resultats. S'anoten els resultats obtinguts a l'experimentació, s'analitzen i s'estudien estadísticament.
Finalment es realitza una comparació dels resultats obtinguts amb els que es podria esperar si fóra forta la hipòtesi plantejada.

·Conclusions i establiment de lleis científiques. Si ens adonem que la hipòtesi plantejada inicialment és errònia, s'ha de tornar al punt de "formació d'una hipòtesi" i repetir les etapes.
Si la hipòtesi ha estat verificada repetídament, podem afirmar que deixa de ser hipòtesi a ser teoria o model de funcionament del fenomen en qüestió.

A vegades alguns fenòmens no poden ser demostrats definitivament, però les dades que es tenen són tan nombroses i significatives que s'accepta la teoria proposada per explicar-los.

Àrees de la biologia

Hola a tots!

Hola, bon dia.
Sóc el Dr. Moral i començ de nou el curs, l'últim. Esperc que mireu totes les meves entrades i vos agradi.
Ens veurem de nou molt aviat en una nova entrada!

Convergència entre litosfera oceànica i continental

Quan una continental i una oceànica convergeixen, es produeix una subducció de la oceànica sobre la continental. Aquesta zona de subducció té les següents característiques:

• La placa subduent s'enfonsa amb un angle menor en el mantell sublitosfèric.
• El magmatisme origina vulcanisme i també produeix la intrusió de roques granítiques en l'escorça continental.
• Quan la placa subduent arrossega un arc d'illes o altres relleus oceànics, poden ser arrancats fragments de la litosfera oceànica, que queden encavalcats sobre la litosfera continental. Aquest procés rep el nom d'obducció. Els fragments de litosfera oceànica que apareixen encavalcats sobre un continent s'anomenen ofiolites.
• La placa subduent exerceix molta pressió sobre l'encavalcant, per això:
  – Els sediments no són subduïts amb facilitat i per tant es desenvolupa un extens prisma d'acreció sobre la fossa oceànica, que no és molt profunda. Aquest prisma d'acreció té els materials fortament comprimits i plegats a prop de la placa continental.
  – La sismicitat és molt elevada. Aquestes zones són les zones del planeta que presenten un risc sísmic més elevat.
  – Es produeix un engruiximent de la placa continental, que origina un orogen o serralada al marge del continent, com els Andes.

Beno Gutenberg

Beno Gutenberg Naixement 4 de juny de 1889 Darmstadt, Imperi Alemany Mort 25 de gener de 1960 Pasadena, Caliòrnia Nacionalitat Alemany Camps Sismologia Institucions Institut tecnològic de Califòrnia

Beno Gutenberg va ser un famós geóleg especialitzat en la sismologia (estudi dels terratrèmols).  Després d'aconseguir un doctorar a les universitats d'Alemanya i donar classes al seu pais natal, va anar-se'n el 1929 a l'institut tecnològic de Califòrnia. Allà va desenvolupar el primer catàleg mundial modern de terratrèmols, denominat Seismicity of the Earth. Va tenir ajuda del desenvolupadors d'instrumentació sísmica, com John Millikan, John Augustus Anderson o Harry Oscar Wood. Gutenberg va fer diverses contribucions importants a la ciència, com la definició del diàmetre del nucli de la Terra, ja que el 1913 va establir la localització del límit entre el mantell terrestre i el nucli, situant-lo a uns 2900 km de profunditat. Gràcies al seu aport, aquest límit va rebre el seu nom: la discontinuïtat de Gutenberg. Va ser col·laborador en el desenvolupament de la famosa escala de Richter de magnitud de terratrèmols. De fet, Gutenberg va alimentar aquest concepte amb moltes més magnituds basades en diferents fases d'ones.

Clonació

La clonació és el procés mitjançant el qual s'aconsegueix, de forma asexual, còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula ja desenvolupada.
S'han de considerar les següents característiques:

• En primer lloc es necessita clonar cèl·lules, ja que no es pot crear un òrgan o part de l'individu nou si no es disposa de les cèl·lules que el formen.
• Ha de ser part d'un animal ja desenvolupat, perquè així ja hagi desenvolupat tots els seus òrgans i cèl·lules.
• Per altra part, es tracta de crear-lo de forma asexual, ja que la reproducció sexual no permet obenir còpies idèntiques.

Un intent de classificació.
Es poden distingir tres tipus de clonació:

• Partició (fissió) d'embrions temprans. Utilitza el mateix sistema que la formació de bessons univitel·lins. Però, en aquest cas és artificial. S'usa l'expressió bessonització artificial i moltes vegades no es considera clonació en sentit estricte.
• Paraclonació. És una transferència de nuclis procedents de blastomers embrionaris en cultiu a oocits enucleats.
• Clonació vertadera. És una transferència de nuclis de cèl·lules d'individus ja nascuts a oocits sense nucli. S'originan individus idèntics entre ells (excepte per mutacions somàtiques) i molt pareguts al donant.
  

Conclusió

La clonació es un procés de replicació d'un organisme, òrgan o teixit mitjançant una reproducció asexual. 

Té molts avantatges, com la ràpida creació de l'òrgan o teixit exacte que volem, amb la certesa que l'organisme no el rebutjarà.

Però, no s'ha d'abusar de la clonació d'organismes, ja que es perd el mecanisme de selecció natural i, així, la diversitat.

Hipotàlem

Hipotàlem
Estructura / Anatomia / Ubicació	Funciones bàsiques i principals	Hormones secretades
L'hipotàlem és una petita part de l'encefal que es connecta a la hipòfisi formant l'eix hipotàlem-hipòfisi. Està situat a la part ventral del cervell, davall del tàlem.	Les neurones de l'hipotàlem envien senyals nerviosos i secreten neurotransmissors que controlen l'hipòfisi. És la regió del cervell més important per a la coordinació de conductes essencials i vitals. Regula l'alliberació d'hormones de l'hipòfisi, manté la temperatura corporal, organitza l'alimentació, l'apareament, l'agressió, etc. És el regulador central de les funcions viscerals autònomes i endocrines. La majoria de les hormones secretades no fan altra funció que inhibir o estimular la producció i alliberament d'altres hormones. La majoria tenen l'hipòfisi com a òrgan diana. És, diguem, la connexió entre el sistema nervios i el sistema endocrí.	Secreta les següents hormones: TRH CRH GRF GIG GnRH PIH Oxitocina Vassopressina
Ubicació de l'hipotàlem.
Hormones
Hormona	Òrgan diana	Funció / Efecte
1.TRH (Hormona alliberadora de tirotropina) 2.CRH (Hormona alliberadora de corticotropina) 3.GRF (Hormona alliberadora de l'hormona del creixement) 4.GIH/Somatostatina (Hormona inhibidora de l'hormona del creixement) 5.GnRH (Hormona alliberadora de gonadotropines) 6.PIH (Hormona inhibidora de prolactina) 7.Oxitocina 8.Vasopressina	1. Hipòfisi. 2. Hipòfisi. 3. Hipòfisi. 4. Pàncrees. 5. Hipòfisi. 6. Hipòfisi. 7. Hipòfisi (per via neurones). 8. Hipòfisi.	Totes les neurones viatgen a l'hipòfisi (excepte la somatostatina) i inhibeixen o estimulen la producció d'una hormona.
Estructura hormonal
1.                                                                         7. 4.                                                                         8. 5.