Etapes de la divisió cel·lular

Interfase

Profase 

Metafase

Anafase

Telofase

____________________________________________________________

Els mitocondris

Colesterol

Àcid linoleic

Formula empírica	C18H32O2
Massa molecular	280.5 g/mol
Densitat	0.9 g/ml
Punt de fusió	-5º C
Punt d'evaporació	229º C
Estructura

Funcions als èssers vius el bioelement secundari Fluor (F)

Les funcions principals del fluor al organisme són les següents:

Enfortiment i enduriment dels ossos.

Prevenció de les càries dentals (és per això que totes les pastes dentífriques duen fluor) i creixement de les bactèries intestinals simbiòtiques amb l'organisme.

Junt al calci i la vitamina D, tracta l'osteoporosi.

Funcions als èssers vius el bioelement secundari Ferro (Fe)

El ferro té un papel molt important en els èssers vius. La seva funció principal es formar part de les següents molècules i macromolècules:

Ferritina. La ferritina actua com a depòsit per emmagatzemar ferro dins la cèl·lula. És una proteïna de una elevada massa molecular i és capaç d'emmagatzemar molts d'àtoms de Ferro. Emmagatzema el 13% del ferro als adults humans.

Transferrina. És una proteïna soluble en el plasma sanguini. És l'encarregada de dur ferro des de l'estómac fins a la cèl·lula.

Hemoglobina. Probablement aquesta és la seva funció principal. Amb un 65% del ferro del cos, l'hemoglobina conté la major part d'aquest element als organismes que tenen aquesta molècula. És soluble en aigua i la podem trobar als eritròcits o glòbuls vermells. 
La funció de l'hemoglobina és el transport d'oxigen a la sang.

Mioglobina. Conté el 6% del ferro del cos humà i la seva funció és transportar oxigen als músculs per poder realitzar un treball mecànic.

Hemosiderina. Emmagatzema el 12% de ferro, també, a les cèl·lules de l'organisme.


Una altra funció del ferro és que ajuda a la correcta utilització de la vitamina B al metabolisme de l'organisme

El mètode científic

El mètode científic és un procediment que consta de cinc parts.

·Observació. Es tracta d'una observació intel·ligent que l'observador intenta entendre el que passa al seu entorn, en un medi ja sigui natural o no. Aquesta etapa finalitza quan l'observador descobreix un aspecte que no entén i, per tant, arriba al plantejament d'un problema que ha de resoldre.

·Formació d'una hipòtesi. És el plantejament de vàries respostes al problema plantejat. La etapa acaba quan se'n descarten les hipòtesi amb menys possibilitat i es selecciona una capaç d'explicar el problema.

·Experimentació. Es dissenyen i es duen a terme una sèrie d'experiments. Els resultats d'aquestos poden confirmar o descartar les hipòtesis prèviament plantejades. Els experiments han de ser reproduïbles en qualsevol moment i lloc.
Al medi natural, també s'inclou el treball de camp, on es recueixen mostres.
Els treballs de camp sobre dades i estadístiques de persones es realitzen mitjançant enquestes.
Els experiments, per tal que siguin fiables, han de dependre únicament d'una variable.
S'anomena variable independent la que determina i controla l'investigador, i variable dependent aquella que varia en funció de l'anterior.


·Anàlisi de resultats. S'anoten els resultats obtinguts a l'experimentació, s'analitzen i s'estudien estadísticament.
Finalment es realitza una comparació dels resultats obtinguts amb els que es podria esperar si fóra forta la hipòtesi plantejada.

·Conclusions i establiment de lleis científiques. Si ens adonem que la hipòtesi plantejada inicialment és errònia, s'ha de tornar al punt de "formació d'una hipòtesi" i repetir les etapes.
Si la hipòtesi ha estat verificada repetídament, podem afirmar que deixa de ser hipòtesi a ser teoria o model de funcionament del fenomen en qüestió.

A vegades alguns fenòmens no poden ser demostrats definitivament, però les dades que es tenen són tan nombroses i significatives que s'accepta la teoria proposada per explicar-los.